Eines per conviure amb la timidesa
T’agrada que et presentin gent nova? T’és fàcil iniciar una conversa amb aquella persona que acabes de conèixer? T’ho passes bé anant a conferències i a actes socials? O, per contra, ets dels que es queden en un racó de la sala mirant de passar desapercebuts, t’estimes més no fer l’esforç de parlar amb ningú i respires més tranquil si tens la certesa que no hauràs d’intervenir en públic? Doncs, si ets d’aquesta segona mena, lamento haver-te de donar una altra mala notícia. La majoria de la gent confon la teva timidesa amb arrogància, fet que t’està tancant portes contínuament. A mi me’n va fer adonar la Debra Fine, amb el seu llibre ‘Saber qué dir. Guia per a vèncer la timidesa en qualsevol ocació’.
El posat seriós que creus que delata les teves ganes de marxar corrents cames ajudeu-me, és entès de manera molt diferent per la resta d’assistents. La teva cara denota altivesa, prepotència, aires de grandesa… Ningú vol parlar amb una persona així i molt menys tenir-hi tractes professionals. Potser, a curt termini, aquest posat t’estalvia el mal tràngol d’enfrontar-te al repte de ser amable amb un desconegut, però et ben asseguro que, a la llarga, és un mal negoci.
Ho sé. Tens sentit de l’humor, ets amic dels teus amics i et mostres extravertit quan s’han guanyat la teva confiança. Això no treu que ho passis malament davant d’un desconegut, especialment si l’admires o si és del sexe contrari. Les cames et tremolen. Amb prou feines et surt un fil de veu. Et costa somriure. La sensació és tan difícil d’explicar per part teva com d’entendre-ho per part dels altres.
Et recomano el llibre de la Debra Fine, una introvertida que avui gaudeix d’allò més enriquint la seva vida social. T’ensenyarà tècniques per sobreviure en els actes socials, per iniciar converses, per formular preguntes que no es puguin respondre amb una sola paraula i, sobretot, et farà adonar de la importància d’escoltar els altres. Segurament caldrà que et preparis cada vegada que assisteixis a un còctel, que defineixis una estratègia abans d’entrar a la sala i que t’esforcis. Però t’asseguro que val la pena.
Des d’aquest post em disculpo davant de totes aquelles persones a qui hagi pogut semblar arrogant. Demano modestament el benefici del dubte als que no entenen la timidesa (és insolent o és tímid?) i han tingut la sort de néixer amb el do de gents. I també agrairé que els introvertits comentin aquí la seva experiència i que els extravertits expliquin com de fàcil és trencar el gel.
Font:
- FINE, Debra (2008) ‘Saber qué decir’, Madrid, Ediciones Temas de Hoy
