Un nuevo despertar (Ediciones Luciérnaga) és el primer llibre de Griselda Vidiella, psicoterapeuta holística i naturòpata. El volum recull l’experiència de 24 anys dedicats a la medicina holística explicada en primera persona. Inclou una part teòrica, gràcies a la qual el…
En Gaspar Hernandez és periodista i escriptor. Des de fa set temporades dirigeix ‘L’Ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un programa de psicologia. En aquest període, la seva vessant literària també ha estat marcada pels temes de psicologia i terapèutica. Amb la novel·la ‘El silenci’ (2009) va guanyar el Premi Josep Pla. A ‘L’ofici de viure bé’ (2009) recollia un seguit de treballs periodístics. I a ‘Contes per fer feliç’ (2011), escrit amb Jordi Llavina, es donen eines als pares per educar els fills en les emocions. Ara acaba de publicar ‘La terapeuta’ (2014), una novel·la el protagonista de la qual és l’Hèctor Amat, un actor que presencia un crim i, per superar-ho, recorre a la teràpia de l’Eugènia.
–La majoria de nosaltres no hem patit un xoc tan greu com l’Hèctor Amat. Això no obstant, cada vegada més vivim en una pressió continuada. Tots som candidats a anar a una terapeuta?
–En som candidats quan l’ansietat ens paralitza o ens obstaculitza en el nostre dia a dia. Si no, no cal anar-hi. L’Hèctor Amat ja patia ansietat abans de presenciar l’assassinat. És un home normal i corrent, de quaranta i escaig anys, amb ansietat. S’hi poden sentir identificats molts lectors perquè, avui en dia, en menor o en major mesura, tots som ansiosos. L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè és un senyal d’alarma que, quan es dispara, ens ajuda a sobreviure com a espècie. El que passa a la nostra societat és que es dispara molt sovint i durant molt de temps. Vivim constantment sota els efectes de l’ansietat i aquí ja hi ha un problema. L’ansietat està relacionada amb la por al futur per la situació actual.
–Abans de la crisi ja hi havia ansietat.
–No hi havia tants trastorns d’ansietat com ara. No hi havia la por a què et facin fora de la feina d’un dia per l’altre o a què hi hagi retallades i no puguis pagar la hipoteca. Costa de quantificar-ho, però una manera de fer-ho és veure el volum de tranquil·litzants que s’estan receptant ara mateix i els que es receptaven fa deu anys. S’ha disparat moltíssim. Un altre tema és que els tranquil·litzants es recepten amb molta facilitat i molta alegria.
–I què ha canviat respecte a l’època dels nostres pares? No hi havia tants casos de trastorns mentals o no se sabien?
–Són moltes coses. La família i la religió tradicionalment paraven els cops emocionals. Avui en dia ni la família ni la religió juguen el pes que jugaven. Ens sentim més sols i desemparats, i cadascú fa el que pot. D’aquí ve la importància de l’autoconeixement i de la gestió de les emocions. A part d’això, el sistema ens exigeix més que als nostre pares i vivim vides més accelerades: hem de fer més coses, ens hem de realitzar personalment, volem donar l’abast a tot i fer-ho tot bé. Així, l’ansietat està servida.
–Abans has parlat de la sobremedicació. Al llibre també es tracta el tema de la dependència.
Després d’un primer acte al Cercle d’Economia, ahir l’amic Albert Riba (@AlbertRiba) va presentar ‘Mamut o Sapiens’ a la Biblioteca d’Igualada o, com diria ell, a casa seva. En el seu primer llibre, l’autor utilitza el mamut i l’homo sàpiens…
L’arbre de bambú és segurament l’espècie amb un creixement més ràpid, que pot arribar a superar els 30 metres en un sol mes. Perquè això sigui possible, però, la seva llavor necessita uns set anys per començar aquest procés. El bambú empra tot aquest temps per expandir i preparar unes arrels que després li permetran créixer a un ritme vertiginós.
M’encanta la metàfora de l’arbre de bambú per il·lustrar que alguns dels projectes que posem en marxa necessiten un llarg treball previ i un temps de maduració abans de donar els primers fruits. ‘Deixa el temps necessari?’, ens pregunta Sergio Fernández en el seu ‘Vivir sin miedos’ -que ara rellegeixo- abans de explicar-nos la metàfora. En el seu llibre, mitjançant 33 preguntes, aquest periodista, conferenciant i coach ajuda a trobar les respostes que necessiten les persones que decideixen transformar la seva vida.
Ocupar-se en comptes de pre-ocupar-se. És un dels jocs de paraules que més sentit té. La primera vegada que me’l vaig trobar va ser en un article del periodista Gaspar Hernàndez recollit al seu llibre L’ofici de viure bé, que ara rellegeixo. La frase té tot el sentit del món, perquè sovint ens atabalem amb problemes que potser mai no arribaran. “La meva vida està plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai no van succeir”, va dir l’escriptor Michel de Montaigne, ens recorda el director de L’ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio.
Gaspar Hernàndez és del parer que, en comptes de preocupar-nos, és més útil destinar tota aquesta energia a causes millors, com ara buscar una solució a allò que ens angoixa. “Quan sorgeixi un problema [i no abans], podem buscar solucions al moment i, una vegada presa una decisió, ser conseqüents, actuar i oblidar-nos de l’assumpte en lloc de prolongar l’estrès inútilment, amb el desgast físic i emocional que implica.
Ja fa alguns mesos que vaig llegir Bendito Karma, de Salvador Badillo, un llibre que té com a principal virtut fer-te prendre consciència del potencial que hi ha dins teu. Cadascú de nosaltres posseeix els recursos necessaris per construir-se una vida millor i més d’acord amb el seu interior (suposo que això tindrà alguna cosa a veure amb el que anomenem felicitat o èxit). De vegades, “només” cal un canvi d’actitud, un enfocament positiu i el treball personal (i escric “només” entre cometes perquè tot això implica esforç).
El llibre de Salvador Badillo, mestre d’arts marcials, coach i escriptor, s’estructura en tres parts: Enfocament, Autohipnosi i Reflexions. No és l’objectiu d’aquest post explicar el contingut de Bendito Karma, però segur que a en Salvador no li importarà que expliqui algunes coses que aquesta obra va despertar en mi. Per fer-ho, triaré un capítol de cadascuna de les parts.
¿Recordes haver somrigut en revisar uns apunts de l’escola, de la universitat o del treball i veure com ha canviat la teva lletra? Segur que sí i és que, en créixer i evolucionar com a persones, també canvia la nostra…
La nostra llar pot ser hostil o amigable, ens pot entorpir la vida o fer-nos-la fàcil. Poques persones són conscients de com influeix l'hàbitat en l'estat d'ànim. Potser per aquest motiu, la consultora de Feng Shui Rosa Riubó ens va…
Feia temps que sentia parlar del llibre El Secret fins que fa poc em van recomanar la seva lectura. El Secret és un llibre col·laboratiu, el fil conductor del qual està escrit per Rhonda Byrne. L'autora intercala les aportacions d'altres…
Un dia d’aquests farà set anys que vaig deixar de fumar. I dic “un dia d’aquests” perquè no sé la data exacta. Des d’aquella última cigarreta, vaig tenir clar que ho deixava per sempre i, per tant, no calia torturar-me…